Clínica fisioterapia y osteopatía Valencia Marta Bono

Quan un bebé naix ja està dotat d'una sèrie de capacitats de supervivència i uns moviments que semblen aleatoris, són els reflexos primitius. Gràcies a aquests reflexos el bebé nascut a terme està preparat per a adaptar-se al seu nou mitjà de vida, podent succionar per a alimentar-se, moure's i fins i tot riure's. Tots aquests assoliments es fan al principi de forma involuntària, per a a poc a poc anar aconseguint els diferents assoliments del procés de desenvolupament psicomotor.

QUÈ SÓN ELS REFLEXOS PRIMITIUS?

Els reflexos primitius són una sèrie de moviments automàtics i estereotipats, essencials per a la supervivència del bebé en les primeres etapes de la vida. Estos moviments són controlats pel tronc encefàlic i alguns d'ells s'originen ja a la vida intrauterina, fent que el fetus es desenrotlle de forma adequada i posteriorment ajudant a travessar el canal del part en el naixement. Quan el bebé ja ha nascut, estos reflexos ajuden a l'adaptació al nou entorn en el qual hi ha una força de gravetat diferent on haurà d'alimentar-se a través de la succió. Durant els primers anys de vida intervenen en el procés de desenrotllament neuromotor, que va lligat a la maduració del sistema nerviós central.

L'otitis mitjana aguda del lactant-xiquet la definix l'Agency for Healthcare Research and Quality (AHRQ) com la “presencia de vessament en l'oïda mitjana associada a un o més signes d'inflamació (otàlgia o estirades d'orella en el lactant, otorrea, irritabilitat, febra, etc.) , d'instauració brusca (menys de 48 hores d'evolució)”. La irritabilitat del lactant i la febra han d'associar-se a otàlgia o otorrea perquè siguen considerades com a criteri.

Una cefalea és el que en termes col·loquials coneixem com "mal de cap" i encara que hi ha diferents tipus de cefalees el símptoma comú és el dolor. Es poden classificar depenent de l'etiologia o del tipus de dolor que produïxen. Així ens trobem amb cefalees tensionals, vasculars, d'origen infecciós, etc. El tipus de dolor pot ser opressiu, congestiu, neuràlgic, muscular i en un o en ambdós costats del cap. La localització del dolor també varia, podent manifestar-se al front, al bescoll, en el pols, al voltant dels ulls, etc.

Comencem el nostre article amb esta frase perquè en la nostra consulta continuem veient molts bebés que, a pesar que encara no caminen, porten sabates. A continuació explicarem per què els bebés que no caminen no han de portar calçat i quina és la sabata adequada quan comencen a caminar.

Com el seu nom indica, esta patologia es referix a l'obstrucció del canal que porta les llàgrimes des de l'ull cap al nas. Constantment s'estan produint llàgrimes per a ajudar a protegir la superfície de l'ull.

FASCIOPATIA PLANTAR

S'estima que la fasciosis plantar afecta a un 10% de la població. És la causa més comuna de dolor en el taló i provoca una important limitació funcional.

Podem definir tortícoli com una posició en què s'inclina lateralment el cap d'un costat amb rotació de la barbeta en sentit contrari. Alguns bebés poden nàixer amb esta patologia, ja siga per una posició forçada en l'úter de la mare o per alguna maniobra durant el part al nàixer.

El proper divendres dia 29 de juny iniciem tallers de ioga per a xiquets. Informa't!!

Durant l'embaràs, el cos i la fisiologia de la dona van canviant de forma progressiva. Així, les funcions corporals, la postura i l'anatomia es van modificant al llarg dels nou mesos de gestació. Hi ha tres causes que determinen estos canvis: causes hormonals, nutritives (adaptació de la nutrició a les necessitats fetals) i mecàniques (l'augment del volum abdominal).

T'agradaria que els teus fills aprengueren a fer un plat saludable? Saben els teus fills identificar els aliments a través dels sentits? T'agradaria que es ficaren en la cuina i junts cuinàreu receptes saludables? Vols jugar amb els teus fills i aprendre sobre alimentació? Arriben... TALLERS D'ALIMENTACIÓ PER A XIQUETS!

Ja pots llegir l'últim número de la revista Fisioteràpia al dia que edita el col·legi de fisioterapeutes de la Comunitat Valenciana en la que s'inclou un article referent a l'osteopatia pediàtrica escrit per Marta Bono.

http://www.colfisiocv.com/node/17485

La doctora Mª Antonia Sola Rodríguez ens parla en aquest article de les diferents medicines que aplica a la nostra consulta.

QUÈ ÉS?

La plagiocefalia és una malformació en el crani dels bebés provocada per una pressió constant en alguna part del cap. Es pot produir en el període prenatal en certs casos d'embarassos múltiples, poc espai per al bebé en l'úter, etc. Una altra possibilitat és que es produïsca com a conseqüència d'un part instrumentat en el que s'hagen usat fòrceps, ventosa o altres instruments. Però també es pot donar després del naixement. En este últim cas, és comú que es produïsca en xiquets que passen moltes hores boca per amunt sense canviar de posició (plagiocefalia postural) . Les autoritats sanitàries de distints països recomanen des de fa uns anys que durant el son el bebé estiga boca per amunt per a disminuir el risc de la cridat síndrome de mort sobtada. Per tant el bebé passa moltes hores en esta posició. Si no es té la precaució d'anar canviant els suports del cap durant este temps, es crega una pressió contínua en una mateixa zona que pot donar lloc a aplanaments de la part posterior del cap, provocant una plagiocefalia postural.

La síndrome del piramidal o piriforme consistix en una contractura o espasme del múscul piramidal.

El piramidal és un múscul que es troba situat davall del gluti. S'origina en el sacre i va a inserir-se en el trocànter major del fèmur. La seua contractura o espasme pot donar dolor per dos motius. El primer com a dolor referit per la pròpia contractura de les seues fibres musculars, provocant una isquèmia i una anoxia tisular que produïx dolor situat al voltant de l'articulació sacroilíaca, en la natja, part posterior del cuixa, maluc i inclús en l'engonal.

D'altra banda, una contractura del múscul piramidal pot comprimir el nervi ciàtic i donar lloc a un dolor irradiat cap a la part posterior de la cama podent arribar fins al peu. Açò ocorre per la proximitat del pas del nervi ciàtic respecte del múscul piriforme. En alguns subjectes esta situació es pot agreujar, ja que en un percentatge de la població este múscul es troba dividit en dos porcions entre les que passa el nervi ciàtic i es pot produir una estrangulació del mateix.

QUÈ ÉS?

La diàstasi abdominal és la separació entre els músculs rectes abdominals més de 2,5 cm. Els rectes abdominals són els músculs de l'abdomen que formen la coneguda "tableta de xocolate" i estan separats per una banda fibrosa anomenada línia alba. Quan hi ha una diàstasi abdominal la línia alba s'eixampla i els rectes abdominals se separen. Depenent de la gravetat de la separació, pot ocórrer que al comprimir l'abdomen al fer un esforç, part de les vísceres abdominals vagen cap avant i aguaiten entre els rectes donant l'aspecte de tindre un abultament o hèrnia en l'abdomen.

En els últims anys la fisioteràpia ha mostrat un creixement enorme, tant en l'aparició de noves tècniques de tractament com en els avanços en investigació i en l'evidència científica.

L'electròlisi percutánea múscul-esquelètica forma part de les tècniques de fisioteràpia invasiva que van començar a aplicar-se fa tan sols una dècada. Amb el treball investigador d'alguns fisioterapeutes hui en dia la tècnica està molt depurada: sabem quan l'hem d'aplicar, com, amb quina pauta i amb quin control.

És el desplaçament d'una porció de l'estómac a través d'un orifici que hi ha en el diafragma. El diafragma és un múscul pla que separa l'esòfag i l'estómac per mitjà d'un orifici. Este orifici és l'hiat esofàgic i en certes ocasions ocorre que part de l'estómac entra per este forat. Este procés, junt amb la insuficiència de l'esfínter esofàgic i el cardias provoquen l'eixida del contingut estomacal cap a l'esòfag (reflux gastroesofàgic) provocant símptomes com a acidesa o produint alteracions en la faringe.

El proper dimecres dia 20 de desembre tindrem una nova xarrada de dietètica i nutrició relacionada amb els menjars de nadal.

Apunta't!!

La bronquiolitis és una de les patologies més comunes en els xiquets entre zero i dos anys. Es tracta d'una infecció respiratòria causada per un virus sent, en el 50% de casos, el virus respiratori sincitial. Sol cursar com una malaltia lleu semblant a un refredat, però en alguns casos s'agreuja i el xiquet pot precisar hospitalització. La bronquiolitis aguda és una obstrucció inflamatòria dels bronquíols (les vies aèries més xicotetes) que produïx al seu torn un augment de mucositat. L'estretor de les vies aèries, per la inflamació i el moc, és el que dificulta la respiració.

El proper dijous 23 de novembre farem un taller de música i dansa per a xiquets entre 1 i 6 anys. Informa't i reserva la teua plaça!

La creixent aparició de problemes d'esquena en edat escolar ha donat lloc a multitud de campanyes de prevenció en col·legis i centres sanitaris. Es parla moltes vegades de dolors d'esquena inespecífics, encara que sí que podem citar algunes causes. Factors com el sedentarisme, males postures, carregar massa pes i no portar una dieta adequada poden ser alguns dels motius.

El proper dimecres dia 25 d'octubre la nostra dietista Laura Bilbao farà una xarrada informativa sobre dietètica i alimentació a la nostra clínica, a les 17:30h. T'esperem!! 

QUÈ ÉS UN PEU PLA?

Un peu pla és aquell que estant dret presenta una alçada disminuïda de l'arc intern plantar.

XIQUETS AMB PEUS PLANS

La majoria dels bebés naixen amb peus plans, ja que la zona de l'arc plantar intern està ocupat per teixit gras i els lligaments del peu són molt laxos. Quan el xiquet comença a carregar pes sobre els peus i a caminar, es va desenrotllant una volta plantar normal ja que desapareix l'acúmul de greix i s'enfortixen els músculs plantars. Fins als deu anys el peu es va desenrotllant i només es parla de peu pla si esta deformació persistix en l'adolescència o en l'edat adulta.

El dietista-nutricionista és el professional sanitari, amb titulació universitària, reconegut com un expert en alimentació, nutrició i dietètica, amb capacitat per a intervindre en l'alimentació d'una persona o grup de persones sanes o malaltes tenint en compte les seues necessitats fisiològiques, o patològiques, preferències, estil de vida i circumstàncies socials, personals i laborals.

Els còlics són un dels principals motius de consulta en la nostra clínica. Es tracta d'un quadre que es caracteritza per atacs de plor sobtat que poden durar des de diversos minuts a diverses hores. Solen ser més freqüents durant la vesprada i la nit, sobretot després de les preses de llet. A més se sol acompanyar de moviments de les cames del lactant encollint-les i estirant-les.

Amb este breu article volem parlar del que és la fisioteràpia i el que és l'osteopatia. Sovint els nostres pacients ens pregunten quina és la diferència entre ambdós disciplines.

TRACTAMENT OSTEOPÀTIC DE L'ESQUINÇ DE TURMELL

L'esquinç de turmell és una de les lesions més comunes, i no obstant això sempre ens trobem amb algú que ens parla de problemes en el turmell per un "esquinç mal curat" o persones que una vegada han patit un esquinç, comencen a tindre esquinços de repetició.

A poc a poc ens hem anat acostumant a veure a més pares i mares que porten als seus bebés junt amb ells en una motxilla o subjectes amb un fulard. Esta forma de transportar els xiquets s'anomena portament i cada vegada són més pares els que s'unixen a ella,  afavorint el vincle amb els seus fills. Esta és una elecció que pot afavorir el bebé i els pares, però cal tindre clars alguns conceptes a l'hora de triar bé el tipus de motxilla o fulard i saber com utilitzar-los per a una òptima posició del bebé i ergonomia dels pares.

OSTEOPATIA VISCERAL

Dins de l'Osteopatia dediquem part del nostre treball al tractament visceral.
L'Osteopatia és una disciplina que té una visió global de la persona, i comprén el tractament de distints teixits i estructures del cos humà, podent dividir-la en: Osteopatia estructural, cranial i visceral. Així, a més d'ocupar-se de malalties del sistema múscul-esquelétic i cranial, s'ocupa del tractament de les vísceres i dels teixits que participen en la funció d'estes. Esta visió global de la persona fa que puguem realitzar un diagnòstic més precís i que puguem descobrir si una malaltia en l'esquena, en el muscle o en altres parts del cos té el seu origen en un problema estructural, visceral o cranial.

L'embaràs és un estat en què la dona experimenta una sèrie de canvis a nivell físic i mental. Nombrosos factors contribuïxen que el cos i la ment de la dona es vagen preparant per a la maternitat i estos canvis poden afectar la vida quotidiana. Cada període de l'embaràs suposa un repte que s'ha d'afrontar de la manera més natural possible.

La major part dels òrgans funcionen amb major activitat i sobreesforç durant l'embaràs. Els canvis que es produïxen es deuen a causes hormonals, nutritives (per l'adaptació de la nutrició materna a les necessitats fetals) i mecàniques (l'augment de volum abdominal afecta la postura, l'estàtica i aparell locomotor).

A vegades passem per alt la importància d'esta etapa. Pareix només una fase de transició per a arribar a l'objectiu final, que és quan el bebé comença a caminar. Però l'etapa des del naixement fins el començament de la marxa és de les més importants en el desenrotllament evolutiu d'un xiquet, quasi deixant en un segon pla l'inici dels primers passos. L'objectiu final no ha de ser que el xiquet comence una marxa precoç, sinó que passe per totes les etapes evolutives, com són: que alce el cap estant boca per avall, que es voltege, que s'arrossegue, que repte, que s´assente sol, que gatege, que es pose dret, etc.

Qualsevol bebé, només pel fet d'haver nascut (ja siga per part vaginal o cesària) és susceptible d'una revisió i tractaments osteopàtics. Durant les últimes setmanes de l'embaràs el fetus, que sol ja encaixar-se en la pelvis materna, pot patir alguna pressió en el crani que provoque un creixement anormal dels ossos.

A la clínica hem començat classes de ioga i pilates terapèutic, impartides per fisioterapeutes. Reserva la teua plaça, pots fer una classe de proba.

També comptem amb la nutricionista i diestista Laura Bilbao que visita un dia a la setmana.

Quan parlem d'una gonalgia ens referim a un terme prou ampli, general, ens referim a dolor en el genoll. Però, per què pot doldre un genoll?

Nou servei de dietètica i nutrició amb la diestista Laura Bilbao (consulta el seu CV en l'apartat d'equip).

L'epicondilàlgia és una patologia molt comuna en l'actualitat. Sempre s'ha conegut amb el nom de “colze de tenista” perquè molts d'estos esportistes la patixen en algun moment. Però  hi ha moltes més professions que afavorixen l'aparició d'esta lesió, com aquelles en què cal utilitzar l'ordinador durant molt de temps, oficinistes, obrers, etc.

La lactància materna és cosa de dos. A vegades ens trobem amb mares desesperades perquè no poden alletar als seus bebés. En la majoria de casos es tracta de mares novelles, amb poc assessorament en el camp de la lactància i a més amb un estrés afegit per part de l'entorn familiar.

L'articulació temporomandibular (ATM) està formada pel còndil mandibular que s'ajusta en la fossa de l'os temporal. Entre aquests dos elements es troba un menisc articular que evita el contacte directe entre ells.

La part central del tractament és la teràpia manual, però de vegades ens ajudem, per exemple,  de l'aplicació d'embenats per a completar el tractament.