Quan un pacient acudix a una clínica de fisioteràpia amb una malaltia tan habitual com puga ser un dolor de muscle, el tractament que possiblement rebrà serà l'aplicació local d'ultrasons i corrents analgèsiques en diverses sessions.

En osteopatia este mateix pacient seria abordat de forma molt diferent. En primer terme es procediria a buscar tots els possibles orígens a este dolor de muscle ja que l'osteopatia treballa sobre la premissa que quan hi ha una lesió es posen en marxa una sèrie de "cadenes lesionals" en el cos per a tractar de compensar este problema mecànic. De tal forma que un simple esquinç en el peu mal curat pot acabar afectant amb el temps també el genoll, el maluc, la pelvis i per tensions musculars el muscle o la regió cervical.

Per això un dolor de muscle pot ser el reflex o la conseqüència d'una lesió en alguna altra part del cos i fins que no es tracte el punt de partida, és a dir, la lesió original (en este cas el peu) el pacient pot estar patint una sèrie de símptomes "a distància" que no remetran. Un diagnòstic encertat de l'origen d'una lesió pot permetre al pacient una recuperació molt més ràpida i sense necessitat de moltes sessions ni de l'ús d'aparells ja que l'osteopatia és una teràpia de tipus manual.

En açò es basa l'osteopatia, a considerar la bona mobilitat de la columna com a eix central de tots els tractaments i a relacionar-la, a través del sistema nerviós i muscular, amb totes les vísceres del cos i amb el crani. Així sabem que una úlcera d'estómac o un còlic de renyó produïxen forts dolors d'esquena. Unes vegades al tractar la columna millorarem un problema de funció visceral, altres vegades al tractar una víscera que funcione mal millorarem un dolor d'esquena.

L'osteopatia és, al cap i a la fi, una ajuda que li donem al cos perquè seguisca en la seua recerca constant de l'equilibri, tant físic com mental.